Parlament de Catalunya.html
 
| ca | de | en | es | fr | it | nl | no | pl | pt | ru | ro | fi | sv | tr | vo |


 

Parlament de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona
Façana del Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya és una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Consell Executiu o Govern. Representa el poble de Catalunya, i actualment està format per 135 diputats, que s'elegeixen per sufragi universal.

Taula de continguts

edita Història

Claraboia que cobreix l'escala d'honor
Mesa presidencial
Sala de passos perduts que mena al despatx presidencial

edita Les Corts Catalanes fins al 1714

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval[1].

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern. No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

edita El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)

El 1931, es reinstituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. Tenia 84 diputats repartit entre els partits:

La guerra civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1939.

edita De l'exili al restabliment (1939-1980)

A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.

edita El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)

El Parlament actual es constituí després de la restauració de la Generalitat de Catalunya, i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

edita Composició del Parlament de Catalunya

Durant el període republicà el Parlament de Catalunya estava constituït per 85 diputats. Des de la seva restauració el 1980 està constituït per 135 diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):

edita VIII Legislatura

Eleccions celebrades el 1 de novembre de 2006.... Vegeu article específic

  • CiU: 48 escons (35,56%)
  • PSC - CpC: 37 escons (27,41%)
  • ERC: 21 escons (15,56%)
  • PP: 14 escons (10,37%)
  • ICV-EUiA: 12 escons (8,89%)
  • C's: 3 escons (2,22%)

Total: 135 escons (Vegeu la Llista Completa dels Diputats)

edita VII Legislatura

Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003.... Vegeu article específic

  • CiU: 46 escons (34,07%)
  • PSC - CpC: 42 escons (31,11%)
  • ERC: 23 escons (17,04%)
  • PP: 15 escons (11,11%)
  • ICV-EUiA: 9 escons (6,67%)

Total: 135 escons

edita VI Legislatura

Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999.... Vegeu article específic

  • CiU: 56 escons (41,48%)
  • PSC - CpC (Barcelona): 36 escons (26,67%)
  • PSC - CpC - IC-V (Tarragona, Lleida i Girona): 16 escons (11,85%)
  • PP: 12 escons (8,89%)
  • ERC: 12 escons (8,89%)
  • IC-V: (Barcelona) 3 escons (2,22%)

Total: 135 escons

edita V Legislatura

Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995.... Vegeu article específic

  • CiU: 60 escons (44,44%)
  • PSC: 34 escons (25,19%)
  • PP: 17 escons (12,59%)
  • ERC: 13 escons (9,63%)
  • IC-EV: 11 escons (8,15%)

Total: 135 escons

edita IV Legislatura

Eleccions celebrades el 15 de març de 1992.

  • CiU: 70 escons (51,85%)
  • PSC: 40 escons (29,63%)
  • ERC: 11 escons (8,15%)
  • IC: 7 escons(5,19%)
  • PP: 7 escons (5,19%)

Total: 135 escons

edita III Legislatura

Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988.

  • CiU: 69 escons (51,11%)
  • PSC: 42 escons (31,11%)
  • IC: 9 escons (6,67%)
  • AP: 6 escons (4,44%)
  • ERC: 6 escons (4,44%)
  • CDS: 3 escons (2,22%)

Total: 135 escons

edita II Legislatura

Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984.

  • CiU: 72 escons (53,33%)
  • PSC: 41 escons (30,37%)
  • AP: 11 escons (8,15%)
  • PSUC: 6 escons (4,44%)
  • ERC: 5 escons (3,70%)

Total: 135 escons

edita I Legislatura

Eleccions celebrades el 20 de març de 1980.

  • CiU: 43 escons (31,85%)
  • PSC: 33 escons (24,44%)
  • PSUC: 25 escons (18,52%)
  • CC: 18 escons (13,33%)
  • ERC: 14 escons (10,37%)
  • PSA: 2 escons (1,48%)

Total: 135 escons

edita Legislatura republicana

Eleccions celebrades el 20 de novembre de 1932.... Vegeu article específic

  • ERC: 56 escons (65,88%)
  • LR: 16 escons (18,82%)
  • USC: 5 escons (5,88%)
  • PRAT: 4 escons (4,71%)
  • UDC: 1 escó (1,18%)
  • UC: 1 escó (1,18%)
  • PRF: 1 escó (1,18%)
  • PCR: 1 escó (1,18%)

Total: 85 escons

edita Llista de Presidents del Parlament de Catalunya

  1. Lluís Companys i Jover (1932-1933)
  2. Joan Casanovas i Maristany (1933-1938)
  3. Josep Irla i Bosch (1938-1940)
  4. Antoni Rovira i Virgili (1940-1949)
  5. Manuel Serra i Moret (1949-1954)
  6. Francesc Farreres i Duran (1954-1980)
  7. Heribert Barrera i Costa (1980-1984)
  8. Miquel Coll i Alentorn (1984-1988)
  9. Joaquim Xicoy i Bassegoda (1988-1995)
  10. Joan Reventós i Carner (1995-1999)
  11. Joan Rigol i Roig (1999-2003)
  12. Ernest Benach i Pascual (2003-...)

edita Referències

  1. ↑ Joaquim Albareda Estat i nació a l'Europa moderna

edita Vegeu també

edita Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Parlament de Catalunya
v • d • e
Generalitat de Catalunya
Evolució històrica
Institucions
Governs de Catalunya
Conselleries
Eleccions
1932 · 1980 · 1984 · 1988 · 1992 · 1995 · 1999 · 2003 · 2006


(i) 41° 23′ 16.97″ N, 2° 11′ 20.34″ E / 41.3880472, 2.1889833
All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.